La tecnologia té ideologia

Donald Trump ha guanyat les eleccions als Estats Units i té a les mans definir les regles de joc de la seva indústria tecnològica, decidint, per exemple, si cal perseguir l’origen de la falsa informació a les xarxes socials, si cal defensar els drets d’autor dels materials utilitzats per entrenar la intel·ligència artificial, o si cal fer més sostenible el consum energètic de les grans tecnològiques. Ja sabem que res de tot això li sembla necessari, i la seva ideologia marcarà la tecnologia que mou el món.

Fa dècades que observem com Hollywood i la indústria d’entreteniment nord-americana influeixen cada cop més en els nostres consums culturals, i ara som davant l’evidència que la seva indústria tecnològica també domina la nostra internet i per tant afecta i afectarà cada vegada més els nostres­ models educatius, lingüístics, industrials, hospitalaris, culturals i fins i tot familiars.

Investigadors de Harvard van fer que ChatGPT omplís mil vegades l’Enquesta Mundial de Valors, construïda amb gairebé 100.000 respostes de persones molt diverses de 65 països diferents. Els resultats confirmen que ChatGPT ha estat entrenat amb dades de poblacions occidentals riques. Hi ha un clar biaix més proper als Estats Units que a Etiòpia o el Pakistan. Quan es va demanar a ChatGPT de quines maneres es podia presentar una persona normal va contestar amb característiques individuals com “soc atlètic” o “soc treballador”, mentre que moltes poblacions no occidentals tendeixen més a presentar-se amb característiques socials i relacionals, com ara “soc mare” o “soc membre de la meva comunitat”. Quan se li va preguntar sobre el poder, ChatGPT va mostrar alts nivells de con­fiança en les institucions democràtiques i nivells més baixos de respecte a l’autoritat. Aquesta és la ideologia de les eines que s’estan desplegant per tot el món, però el món no és així. Cada cop serà més difícil ser català, francès o croata al món digital.

El desenvolupament de la IA demana una capacitat de computació i uns consums d’energia tan grans que ha portat empreses com Microsoft, Google i Amazon a tancar acords per tenir les seves pròpies centrals nuclears. Qui havia estat conseller delegat de Google, Eric Schmidt, afirma que els avantatges de la IA són tan innegables que l’aposta nu­clear val la pena perquè “igualment mai podrem assolir els objectius climàtics”. I Donald Trump hi està d’acord, així que molt probablement ho autoritzarà.

Maniac, de Benjamin Labatut, és un llibre molt recomanable que explica l’època en què un grapat de científics brillants varen revolucionar la física i varen donar peu a la tecnologia nuclear. Un d’ells va ser Oppenheimer, que va aconseguir desenvolupar la bomba atòmica. Labatut explica les seves vides, i dona a entendre que la seva genialitat els va portar a la bogeria i a greus desordres mentals. Sospito que ara estem igual: en mans de genis brillants capaços de portar-nos a un altre nivell tecnològic, però que molt probablement no giren rodó.

( article d’opinió publicat a La Vanguardia el 18 de novembre de 2024 )