La maledicció d'Elon Musk

Maye Haldeman va néixer al Canadà el 1948, el mateix any en què els afrikaners van arribar al poder a Sud-àfrica i van iniciar les polítiques de segregació racial de l'apartheid. Els seus pares, Joshua i Winnifred, simpatitzaven amb el Partit de la Unitat Nacional Socialista que després de la derrota de Hitler acabava de ser prohibit al Canadà, així que el 1950 van decidir traslladar la família al país africà, un lloc més d'acord amb la seva ideologia.

A Sud-àfrica, Maye va anar a una escola de models i va tenir alguns treballs de passarel·la, arribant fins i tot a finalista del concurs Miss Sud-àfrica del 1969. El 1970, als 21 anys, es va casar amb Errol Musk, a qui va conèixer a l'escola secundària, i en tres anys van tenir tres fills: Elon, Kimbal i Tosca. Errol era un bon enginyer i va tenir èxit amb els negocis a Pretòria, però Maye es va atipar dels maltractaments, va sol·licitar el divorci i es va traslladar a Durban amb els seus fills encara que Elon, amb només 10 anys, va decidir tornar de seguida a Pretòria per viure amb el seu pare. A saber què va aprendre allà, perquè ha arribat a dir del seu pare que “és una persona que ha fet gairebé totes les coses horribles que puguis imaginar”. Entre altres meravelles, Errol ha reconegut haver disparat i matat fins a tres persones per intentar entrar a casa seva. Ha tingut quatre matrimonis i set fills, el més recent el 2022 amb la seva fillastra, 42 anys menor que ell. Un exemple de pare.

Elon Musk volia estudiar als Estats Units i va fer servir Canadà com a via d'accés aprofitant que la seva família materna era d'allà. El 1988, als 17 anys, va ingressar a la Universitat de Queen's, a Ontario, i al cap de pocs mesos va traslladar l'expedient i se'n va anar a la Universitat de Pennsilvània, ja als Estats Units, on va estudiar Física i Economia. El 1995 es va traslladar a Silicon Valley amb la idea d'estudiar el doctorat a Stanford, però va canviar de plans per incorporar-se a la bombolla puntcom fundant una empresa amb diversos socis, un el seu germà Kimbal. Es deia Zip2 i era una cosa així com unes pàgines grogues amb mapes de la ciutat i en edició digital. Aquests inicis van ser difícils, amb pocs recursos i força baralles entre socis en què es va acabar decidint que Elon no tenia prou experiència per liderar la companyia i el van relegar a l'àrea de tecnologia. Sigui com fos, la cosa va acabar bé i el 1999 Compaq va comprar l'empresa per 307 milions de dòlars, dels quals 22 van ser per a Elon. 28 anys i ja era milionari.

El mateix 1999, amb els diners de la venda de Zip2, Musk va cofundar una plataforma de banca en línia que va anomenar X.com. El seu principal rival era una altra solució anomenada Confinity, impulsada per diversos socis, un d'ells anomenat Peter Thiel, i el 2000 van decidir fusionar-se per créixer. Musk ja tenia l'obsessió de posar X com a nom de les seves empreses però en aquesta ocasió els seus socis no van acceptar que el resultat de la fusió es digués així per ser un terme massa difús i a més a més associat al porno, així que malgrat la insistència de Musk la nova empresa es va anomenar PayPal. Musk va començar sent el CEO però de nou es va entrar en una dinàmica de baralles i enfrontaments entre socis, de manera que al cap de només sis mesos el van relegar del càrrec, aprofitant la seva absència per un viatge a Austràlia, i Peter Thiel va agafar les regnes de la companyia. Tot i les dificultats, la cosa va tornar a sortir bé i el 2002 eBay va comprar PayPal per 1.500 milions de dòlars, 180 per a Elon Musk. 31 anys i ja era molt milionari.

El desenvolupament de PayPal va fer necessària la incorporació de molt bons enginyers, i tots ells es van fer rics amb la venda de la companyia. Una mica més d'una dotzena de persones que encara avui se'ls coneix com la màfia de PayPal. A més a més d’Elon Musk, un dels més destacats és Peter Thiel, que més tard va ser el primer inversor privat que va apostar per Facebook i en l’actualitat continua tenint una cadira al seu consell d'administració, i que el 2004 va fundar la temible i discreta Palantir, molt utilitzada pels serveis d'espionatge de diversos països per la seva capacitat per a processar i analitzar grans volums de dades de la població, per exemple provinents de xarxes socials. Famós per la seva ideologia liberal extrema, Thiel està convençut que “democràcia i llibertat s'han convertit en incompatibles”. Altres tres enginyers de PayPal, Steve Chen, Chad Hurley i Jawed Karim, varen fundar YouTube el 2005 i en només un any la varen vendre a Google per 1.650 milions de dòlars. Un altre d’ells, Reid Hoffman, va fundar Linkedin el 2002 i la va vendre a Microsoft el 2016 per 26.200 milions de dòlars. Actualment els membres de la màfia de PayPal són inversors o estan presents en els consells d'administració d'empreses com Facebook, AirBnB, Change.org, Microsoft, Evernote, Yahoo! o Yelp. Estan per tot arreu.

Elon Musk va fer el mateix que els seus companys i amb els diners es va llançar a invertir en nous negocis. El 2001 va començar a treballar en el projecte Mars Oasis, que consistia ni més ni menys que a construir petits hivernacles per poder sembrar i fer collites a Mart. Avui dia seria una idea rara, i el 2001 ho era encara més. Va arribar a anar a Moscou per a comprar míssils balístics intercontinentals que pensava fer servir com a llançadores per transportar els seus hivernacles a Mart, que també sona estrany, i davant la dificultat de fer-se amb ells va decidir crear la seva pròpia empresa de coets que, arribats a aquest punt, ja sembla lògic. Aquest és l'origen de SpaceX, el desenvolupament del qual va ser vertiginós i el 2006 ja va ser triada per la NASA com una de les dues úniques empreses homologades per transportar càrrega i tripulants a l'Estació Espacial Internacional. Ambdues coses s'han complert: el 2012 Dragon de SpaceX va ser la primera nau d'una empresa no estatal a enganxar-se a la ISS, i el 2020 Demo-2 va ser la primera missió privada a traslladar persones a la ISS. Els contractes governamentals signats fins ara suposen gairebé 20.700 milions de dòlars per a SpaceX, dels quals ja n'ha cobrat uns 8.700. El 2015 la mateixa empresa va començar a desenvolupar Starlink, la constel·lació de satèl·lits en òrbita baixa que avui està oferint accés a Internet a qualsevol punt del planeta i ha esdevingut crítica en assumptes importants, com la guerra d'Ucraïna. El primer d'aquests satèl·lits es va posar en òrbita el 2018 i fins ara se n'han llançat més de 8.000. Starlink té més de 5 milions d'usuaris a 114 països, factura uns 6.600 milions de dòlars i n’obté uns 3.800 en beneficis. Es calcula que el conjunt de SpaceX val uns 350.000 milions de dòlars, fet que la converteix en la startup més valuosa del món. Elon Musk té 54 anys i és l’home més ric del món.

Tesla Motors va ser fundada el 2003 per dos enginyers, Martin Eberhard i Marc Tarpennig. En paral·lel al desenvolupament de SpaceX, Musk s'hi va unir el 2004 aportant diners, convertint-se en el principal inversor i nomenant-se a si mateix president del Consell d'Administració. Progressivament va anar prenent el control de l'empresa fins que el 2007 va acomiadar Eberhard i es va autoproclamar CEO. Una vegada més, Elon Musk es barallava amb els seus socis, però aquesta vegada era ell qui feia fora els altres. Eberhard va anar als tribunals i una de les coses que va reclamar és que Musk deixés de presentar-se com a fundador de la companyia perquè l'empresa ja estava en funcionament quan ell s’hi va incorporar, però va perdre i ara Musk sempre explica que ell va fundar Tesla. Clarament és una fake news, perquè resulta evident que si ell l'hagués fundada s'anomenaria X.

L'activitat de SpaceX, Starlink i Tesla no era suficient per a Elon Musk, i cal reconèixer la seva capacitat per a detectar projectes de recerca a l'avantguarda de l'enginyeria i accelerar-ne l'accés al mercat. Peter Thiel, el membre més inquietant de la màfia de PayPal, va tornar a reunir-se amb Elon Musk per explorar les oportunitats de la intel·ligència artificial i el desembre del 2015 van fundar amb Sam Altman l'avui totpoderosa OpenAI. Però una vegada més van sorgir conflictes entre Musk i els seus socis, i aquest va decidir abandonar el projecte el 2018, tot just tres anys després. Una decisió que haurà lamentat més d'una vegada ja que el novembre de 2022 OpenAI va sorprendre el món presentant ChatGPT i obrint una nova època en la història del programari i potser del món. En només dos mesos, més de cent milions de persones es van instal·lar l'aplicació, i han estat diversos els intents d'Elon Musk per recuperar el control de la companyia. Tot i deixar de ser socis, els enfrontaments entre Sam Altman i Elon Musk segueixen sent constants, i és habitual l'encreuament d'insults i despropòsits entre ells a les seves xarxes socials.

Gairebé paral·lelament a la fundació d'OpenAI, el 2016 Musk i un grup d'enginyers i científics especialitzats en neurologia i biomedicina van fundar Neuralink, una de les empreses més discretes de l'univers Musk, per desenvolupar un dispositiu que permeti tractar pacients amb discapacitats provocades per desordres neurològics. La idea és implantar directament al cervell del pacient un dispositiu connectat a un ordinador, cosa que ha de permetre que tots dos es comuniquin enviant o rebent estímuls entre ells. Després de diverses proves amb primats, el 2023 van fer el primer implant a un humà, Noland Arbaugh, un pacient que va patir un accident de busseig que el va deixar paralitzat del coll cap avall. Asseguren que actualment Noland pot moure un cursor a la pantalla i que això li ha permès tornar a jugar als escacs. L'empresa reconeix que el 2025 hi ha “tres humans amb Neuralink i tots estan funcionant bé”, i que la seva intenció és fer aquest mateix any entre 20 i 30 nous implants a humans. Musk sempre ha dit que l'objectiu final és aconseguir “la simbiosi dels humans amb la intel·ligència artificial”. En aquesta ocasió Musk no ha ocupat cap posició directiva a la companyia malgrat ser el seu màxim accionista, però sí que ha protagonitzat diferents enfrontaments i, en només dos anys, sis dels vuit científics fundadors van abandonar la companyia. La direcció executiva, la direcció financera i la presidència estan ocupades per la mateixa persona, Jared Birchall, algú de la confiança de Musk que també ocupa càrrecs executius en altres companyies. En qualsevol cas, vist el que ha passat a Zip2, PayPal, Tesla i també a Neuralink, tot sembla indicar que és força complicat ser soci de Musk.

El mateix 2016 Musk va fundar una altra empresa, The Boring Company, amb forts vincles amb SpaceX i orientada al transport terrestre. El seu focus era millorar les tècniques d'excavació per a construir túnels pels quals circularien trens d'alta velocitat que permetessin descongestionar els accessos a ciutats com ara Chicago, Los Angeles o Baltimore. L'expectativa era aconseguir màquines de perforació fins a 10 vegades més ràpides que les convencionals i dissenyar una nova generació de trens d'alta velocitat, anomenats Hyperloop, que circularien per aquests túnels. La realitat és que les millores en les tècniques de perforació no han esdevingut les esperades i el projecte Hyperloop no ha arribat a arrencar. En contra del que podria semblar, a Elon Musk no sempre tot li surt bé.

L'octubre del 2022 Elon Musk va comprar Twitter per 44.000 milions de dòlars i va acomiadar els principals directius, i tot sembla indicar que en aquest cas la raó principal no era fer negocis o explorar els usos d'una enginyeria d'avantguarda, sinó més terrenal: intervenir en la política del país. A finals del 2020 Donald Trump havia perdut les eleccions davant Joe Biden i en aquell moment Twitter, però també Instagram i Facebook, van cancel·lar els comptes personals de Trump, i avui dia és molt difícil fer política i campanyes sense xarxes socials. Així que quan només faltaven dos anys per a les noves eleccions, Musk va comprar Twitter, va restituir l'accés de Donald Trump a la xarxa i va començar a virar les línies editorials que fins aquell moment avaluaven si els continguts eren més o menys certs i més o menys ajustats a la llei. El pla, al qual cal afegir grans quantitats de diners i una eficient, i segurament intel·ligent, gestió del relat i de la comunicació, va sortir bé. Trump va guanyar la presidència i en el seu accés al poder s'ha envoltat dels magnats digitals que el van deixar fer servir els seus canals i ha agraït de manera especial el suport d'Elon Musk donant-li poders i pes al seu nou govern. A veure quant dura, perquè els antecedents semblen demostrar que Musk té per costum barallar-se amb els socis.

A més d'empresari, Elon Musk també és una persona juganera i interessada, com es pot observar en la seva relació amb la criptomoneda Doge. Dogecoin va ser creada el 2013 pels enginyers Billy Markus i Jackson Palmer com una sàtira de Bitcoin, gairebé una broma, fins que Musk s'hi va fixar. El desembre del 2020 va tuitejar “One word: Doge” i el valor d'aquesta criptomoneda va créixer un 20%. Al febrer de 2021 la va descriure com “la criptomoneda del poble”, i va créixer un altre 40%. Al desembre de 2021 va anunciar que Tesla acceptaria Doge com a mètode de pagament, i el valor de la moneda va créixer un altre 20%. Sembla tan clar que feia un ús interessat que, el juny del 2022, es va presentar una demanda per 258.000 milions de dòlars contra Musk acusant-lo d'influir en el mercat de Dogecoin en benefici propi.

Ser soci de Musk no sembla senzill i tampoc ho ha de ser viure amb ell. Un home criat a la cultura sud-africana, dominada per homes amb l'afany de competir i dominar, una cosa que sembla haver traslladat a les seves relacions familiars. El gener del 2000, quan estava fundant PayPal, es va casar amb Justine Wilson, a qui havia conegut a la universitat. El maig del 2002 van tenir el seu primer fill, Nevada Alexander, que va morir per mort sobtada a les 10 setmanes, coincidint amb la venda de PayPal a eBay. Musk es va fer milionari just quan perdia el fill. Als dos mesos Justine va iniciar un tractament de fecundació in vitro i l'abril del 2004 van néixer bessons, Vivian Jenna i Griffin. Dos anys després, el 2006, Justine i Elon van tornar a ser pares, aquesta vegada trigèmins i també mitjançant in vitro: Kai, Saxon i Damian. El setembre del 2008, quan Elon ja estava embarcat a SpaceX i Tesla, i els seus cinc fills tenien quatre i dos anys, li va comunicar a la seva dona que volia el divorci. Justine ha explicat que Elon és "un home-nen patètic" i que en general tot aquest entorn de multimilionaris "no són gaire bona gent. No crec que cap ho sigui". Més d'una vegada es va queixar el seu marit que se sentia tractada com una empleada, i ell li havia respost “si fossis la meva empleada, t'acomiadaria”. Finalment ho va fer.

A les sis setmanes del divorci Elon va comunicar per whatsapp a la seva exdona que una actriu britànica de només 20 anys, Talulah Riley, es traslladava a Los Angeles per viure amb ell. Es van casar el 2010, es van divorciar al cap de poc temps i es van tornar a casar el 2013, per tornar a divorciar-se el 2016. Realment intens. Després va tenir una relació amb la també actriu Amber Heard, que sortia del seu sorollós divorci amb Johnny Depp, i van estar junts tot just un any. Segons Musk va ser una època “emocionalment difícil”. El 2018 va començar a sortir amb la cantant canadenca Claire Boucher, de nom artístic Grimes, amb qui de nou gràcies a un tractament de fecundació in vitro van tenir un fill el maig del 2020. Li van dir X Æ A-12, encara que més endavant li van canviar el nom a X Æ A-Xii. Per si de cas, els pares aclareixen que s'ha de pronunciar senzillament X. La segona part del nom és un homenatge a l'avió espia Lockheed A-12, segons Musk, el millor avió de la història. És el nen que recentment s'ha fet famós per aparèixer a les fotos amb el seu pare al despatx oval de la Casa Blanca.

Un any després, el novembre del 2021, Musk va tenir dos fills més, de nou bessons i malgrat no estar confirmat no es descarta que fos de nou mitjançant fecundació in vitro. Però no els va tenir amb Grimes, sinó amb Shivon Zilis, una alta executiva de Neuralink. Es diuen Stride i Azure. I un mes després, el desembre del 2021, un altre fill, aquesta vegada sí amb Grimes, que es diu Exa Dark Sideræl, encara que a casa unes vegades en diuen Y i altres Sailor Mars. Han explicat que s'anomena Exa pel terme de supercomputació exaflop, i que Dark no és per fosc sinó pel que consideren el misteri més bonic de l'univers: l'absència de fotons a la matèria fosca. Això de Siderael és una picada d'ullet a l'elf Galadriel d'El Senyor dels Anells. Tot bé. Al juny de 2022 un altre fill amb Grimes, a qui anomenen Techno Mechanicus, Tau per a la família. I el març del 2024 neix Arcàdia, de nou amb Shivon Zilis. Al setembre del mateix any el fill número tretze, amb la influencer conservadora Ashley St. Clair. Ella ho ha explicat i Musk ni ho ha confirmat ni ho ha desmentit. L'últim de la saga, de moment, ha estat anunciat aquest febrer del 2025, novament amb Shivon Zilis, i es diu Seldon Lycurgus en honor de Licurg, un legislador de l'antiga Esparta. Potser a l'elecció del nom ha influït que ara Musk està ajudant a governar el país. En total 14 fills amb 4 mares en 20 anys. Tot normal. La més gran, que ara té 20 anys, ha renegat del seu pare i s'ha canviat alhora el sexe i el cognom. Ara es diu Vivian Jenna Wilson i darrerament dóna entrevistes on explica que “Tesla no és una companyia de cotxes, sinó una estafa piramidal”. Afirma que fa anys que no parla amb el seu pare, que considera “un patètic home immadur”.

Aquest home patètic i immadur ja no és només la persona més rica del món, també ha estat els últims mesos el suport del president de la primera potència mundial. Donald Trump li ha confiat la reforma de l'administració per a fer-la més eficient i eliminar totes les despeses supèrflues, i per això l’ha posat al capdavant del Departament d'Eficiència Governamental, DOGE per les seves sigles en anglès. DOGE, igual que la criptomoneda que Elon Musk ha promocionat al llarg dels anys. Semblaria una broma si no fos perquè les decisions de Musk en aquest Departament han suposat que entre 50.000 i 60.000 persones perdin la feina. Segons Musk, a l'administració no es treballa com caldria. Segons ell, “ningú ha canviat el món treballant 40 hores a la setmana” i “el nombre correcte d'hores és una mitjana de 80 a la setmana, amb alguns pics de 100 hores setmanals”. Treballar 100 hores “és fàcil si realment estimes el que fas, perquè no ho consideres feina”. Quan Musk va comprar Twitter ja estava al capdavant de Tesla, SpaceX, The Boring Company i Neuralink, i ha explicat que en aquell moment el seu horari de treball va arribar a les 120 hores de la setmana. Una mica més de 17 hores al dia, els set dies de la setmana. Gairebé ningú que treballi a l'administració està a l'alçada de les expectatives.

Aquesta onada d'acomiadaments s'ha fet sense pietat. Un dels departaments fulminats ha estat USAID, l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional, amb activitat a 160 països abastant àrees com salut, educació, protecció de la infància o seguretat alimentària. El seu programa d'Aliments per a la Pau (Food for Peace) proporcionava ajuda a més de 41 milions de persones a 36 països, el Pla per a l'Alleujament de la SIDA (PEPFAR) ha salvat més de 26 milions de vides i ha donat suport al tractament antiviral de més de 20 milions de persones, el Pla contra la Malària (PMI) dona suport i prevenció a més de 500 milions de persones a l’Àfrica. Per no parlar dels programes de suport a la infància o la pobresa. Tot tancat i cancel·lat de manera sobtada. La persona més rica del món ha decidit que es poden abandonar les persones més pobres del món.

Sembla un joc i no ho és, però encara que ho fos Musk també jugaria brut. És coneguda la seva afició als videojocs i en repetides ocasions s'ha esforçat a demostrar que quan s’ho proposa pot arribar a ser un dels millors del món. Aquest posicionament l'havia ajudat a connectar amb el públic més jove, però ha quedat en evidència quan en analitzar el seu historial en línia s'ha descobert que el seu compte de jocs estava actiu i aconseguint puntuacions rècord alhora que ell estava assistint a la presa de possessió de Trump, aquest gener de 2025. No li ha quedat més remei que admetre que fa trampes fent servir terceres persones que juguen en nom seu, però s’ha negat a disculpar-se. Al contrari, s'ha dedicat a assetjar a la xarxa X l'usuari que havia descobert el seu engany.

Steve Bannon és l'ideòleg ultraconservador que va dissenyar i liderar l'estratègia que va portar Donald Trump al seu primer mandat a la Casa Blanca. Després d'accedir al poder va tenir greus problemes relacionats amb un enorme i injustificat desviament de fons públics, cosa que el va portar a sortir de l'escena pública. Després d'aquest embolic va dedicar la seva energia, i molts diners, a crear “una infraestructura global per a un moviment populista global” que l'ha portat a donar suport des de fa uns deu anys al desenvolupament de moviments polítics conservadors i populistes a diferents països. El Front Nacional a França, Vox a Espanya, Fidesz a Hongria, la Lliga Nord a Itàlia, Alternativa per Alemanya, els Demòcrates de Suècia, el Partit per la Llibertat de Països Baixos, el Partit Liberal d'Àustria, el Partit Popular de Suïssa, el Partit de la Independència al Regne Unit, el Vlaams Belang flamenc, l'Aliança dels Socialdemòcrates Independents de Sèrbia, el Likud israelià o la campanya presidencial de Jair Bolsonaro al Brasil. En un món global susceptible de ser operat amb plataformes digitals supranacionals, quan tens molts diners i molta ambició, et pots plantejar una estratègia per portar més enllà la teva ideologia i interessos. Ara, els socis d'Elon Musk ja no només volen fer negocis, també volen dominar el món. Però ja s'ha vist que Elon Musk té una facilitat innata per barallar-se amb els socis. Alguna cosa va passar perquè Bannon diu que Musk “té la maduresa d'un nen”, “hauria de tornar a Sud-àfrica” i que “aturar-ho és per a mi una qüestió personal”. Als tres mesos de la presa de possessió, Trump ja ha anunciat que Musk abandonarà ben aviat les seves tasques al Govern dels Estats Units.

La persona més rica del món jugant a canviar el món i enfrontant-se a amics i enemics. Una mica racista, homòfob i capritxós. Mal soci, interessat, trampós i potser mala parella. Segons Bannon, que no és un sant, “una persona malvada”. Què pot sortir malament?

( article publicat a TintaLibre, la revista de cultura i pensament d’InfoLibre, l’1 de maig de 2025 )