Genís Roca: "L'època de l'estriptís digital ja ha passat"

( entrevista feta per Xantal Llavina publicada a El Periódico el 20 de gener de 2014 )

Roca és expert en com la transformació digital està alterant els nostres entorns personals, professionals i empresarials. Assegura i ens sorprèn en afirmar que “la xarxa torna a tancar-se i les converses 2.0 tornaran a ser molt més privades”. És arqueòleg de formació i afirma que ho continua sent ara tot mirant com ens organitzem els humans amb la tecnologia.

Què més ens passarà en aquest món digital?

Ens passarà de tot!, tot i que encara no tenim perspectiva per a veure-ho. La societat sempre ha evolucionat gràcies a la tecnologia, i amb Internet és la primera vegada que una tecnologia modifica el sistema productiu i el sistema de coneixement a la vegada. Ara s’està modificant des del nostre lloc de treball fins als nous coneixements que adquireixen els nostres fills. Tot això afecta a societats, governs, països i comunitats. Tot s’ha sacsejat i tot serà molt més transparent, agradi o no.

Hem passat de l’homo sapiens, a l’homo social i ja estem a l’homo digital?

Sí, crec que el tema social ha la xarxa a tingut on fogot i es quedarà... però no d’una forma tan extrema com ara. Ja existeix l’home digital perquè l’economia ja és digital i ara ja anem cap a la internet de les coses.

Et defineixes com “l’arqueòleg que es va especialitzar en informàtica”, quina és la troballa més significativa que has fet en el món de la tecnologia?

No estic preocupat pel que trobo, sinó per la informació que aquesta troballa ens aporta i com pot modificar la nostra conducta. Estic convençut que l’etapa social de xarxes (facebook, Twitter, Instagram...) que vivim ara mateix és efímera i passatgera. Hem detectat que cada cop volem estar menys exposats públicament, tenim molt més sentit comú i criteri. La xarxa es torna a tancar i les converses ja tornen a ser privades. Crec que l’època de l’striptease digital ja ha passat, l’hem corregit. Les converses de Whatsapp guanyen la batalla a la vida pública explicada a Facebook o Twitter. Ara apostem més pels missatges privats. I si et dic alguna cosa a Twitter és perquè vull que es sàpiga i fer “màrqueting”.

El que es diu públicament és fa conscientment i amb un interès concret.

I perquè passa?

La gent és pragmàtica, ja hem après a no criticar al cap de la teva empresa a Facebook. Tot el que es diu públicament es fa conscientment i amb un interès concret. Ara les expressions netes i amb naturalitat d’opinió s’estan corregint. I per cert, la xarxa social que guanyarà al final serà la que integri tecnològicament tot el que necessitem a la vegada.

Actualment hi ha 2.000 milions d’usuaris d’Internet a tot el món, però a la vegada hi ha 5.000 milions que no ho fan servir. Una revolució que encara no és mundial...

No és del tot cert, perquè ells no tenen accés a Internet però aquest món els afecta directament. Segurament els seus governs treballen amb la xarxa constantment. La meva àvia no fa servir internet, però el seu entorn sí, ningú s’escapa d’aquest ús massiu.

Queden 30 anys per a l’adaptació total de l’era digital.

Quants anys necessitem per a l’adaptació digital completa?

Potser ara només queden 30 anys, perquè ja portem 20 anys adaptant-nos. Recordem que el primer ordinador personal d’IBM és del 1981. Modificar les formes d’ensenyar a conviure amb aquesta nova realitat digital porta el seu temps. En aquest país gairebé hem estat una dècada parlant de si era necessari digitalitzar les aules, i modificar les maneres d’ensenyar costarà.

I sovint pensem, realment farem servir les Google Glass?

Sí, segur que sí, darrerament estic proposant parlar del concepte 'informàtica portable' perquè el concepte ‘mobile’ sembla que només faci referència a la telefonia. Ara mateix tenim a l’abast una informàtica portable que pot interactuar directament i des de qualsevol lloc de la xarxa. A més a més, cada vegada que se’ns apropa una pantalla, ens dona més informació de dades i audiències: de la pantalla del cinema, a la de la televisió, ordinador, telèfon i ara, amb les ulleres, tot més a prop i més dades.

Tanta informació és assumible?

Sempre hi ha hagut aquesta informació. El banc sempre ha tingut molta informació sobre tu, però ara també la tens tu sobre ell, i això és positiu. Crec que hi ha la mateixa informació que abans, però ara som més conscients que mai. El que hauríem de ser és més responsables i més exigents de com s’administra la nostra informació.

Al teu blog dius: "Diga’m què fa Google avui i et diré que ens passarà demà...”

Aquesta empresa d’investigació i I+D sempre mou fitxa un parell d’anys abans que la competència, té projectes a llarg termini i aspiracions a gran escala. Ara el seu objectiu és muntar mega sistemes de dades sobre nosaltres i de les nostres conductes com a comunitats de territoris.

Les xarxes socials han donat molta feina, però pocs diners. 

I sobre les súper mencionades 'apps', assegures que el 99% de les aplicacions no ingressen el que va costar fer-les. Són un negoci que no funciona?

Internet té un problema greu de monetització. Les xarxes socials han donat molta feina, però pocs diners. Si tens un hotel i no estàs a les xarxes socials tens un problema de reputació, però si hi ets, no guanyaràs més. Els empresaris saben que han de tractar bé la internet social però no està clara la contribució al negoci.  

Quin són els sectors més perjudicats per la tecnologia digital?

En general tots aquells que no han sabut reconvertir el seu producte a servei. Si venies música, ara hauries de ser com Spotify. Un altre exemple: pagarem quotes mensuals per llegir llibres. Important i a tenir en compte: internet obre la porta al gran negoci dels intermediaris i cal potenciar molt més aquest servei.