Entrevista a El Liberal

Aquest 6 de febrer El Liberal ha publicat aquesta entrevista que em va fer Xavier Costa. La comparteixo tot seguit:

Les IAs tenen biaix.

Tots els sistemes d’informació tenen biaixos i tots en tindran sempre. El que és interessant és ser conscient del biaix que tenen.

Hi ha biaixos bons i biaixos dolents?

La paraula biaix no és dolenta. El que és dolent és no haver-lo triat o no ser conscient d’haver-ho fet. Poso un exemple. Si sóc un usuari catalanoparlant que busca a Google “escudella i carn d’olla”, m’agradaria rebre la recepte en català

Sense biaixos, potser la rebria en castellà o anglès…

Perquè el 60-70% dels continguts a Internet són en anglès. Aquest resultat natural necessito corregir-lo amb un biaix. Sense biaix, tampoc tindriem resultats en castellà. O es barrejarien amb els d’Equador, els de Perú, els de Xile, els de Mèxic…

I la recepta de llom adobat sortiria amb coriandre…

Necessitem biaixos per a localitzar els continguts. El xinès té un biaix. El nordamericà té un biaix. El suís té un biaix. L’espanyol té un biaix. El català té un biaix. I això em sembla natural.

Si fas una cerca en anglès, s’et barreja tot el món.

I aleshores, quan fas la cerca d’una recepta de chicken pie et surten receptes tailandeses, sudafricanes o argentines. Sí, sí.

Els espanyols parlen de la reconquesta. Els àrabs no…

Per això no hi ha una única Wikipedia traduida a tots els idiomes. Per exemple, hi ha una Wikipedia francesa i una italiana. Perquè la Guerra Mundial a França s’explica d’una manera i a Itàlia s’explica d’una altra.

Aleshores, la vida és biaix?

Jo sóc historiador. Un periodista i un historiador han de ser objectius? És tot el contrari. Han d’acceptar la seva subjectivitat perquè demanar-li a un historiador que sigui objectiu és negar-li el context cultural on viu. És impossible.

Però el biaix de les IA pot ser perillós

Sí. Pero no podem pretender que no n’hi hagi. Això que passa amb Trump, o amb el Brexit són biaixos. I, d’alguna manera, la lectura que en fem, també. Quan va començar la guerra d’Ucraïna, s’ens va dir que bloquejariem econòmicament Rússia, que la seva economia no ho aguantaria, que el seu exèrcit era dèbil i que hi hauria un cop de mà intern. Res d’això ha passat.

Cadascú tria els seus biaixos…

Hi ha gent que considera que un diari o una televisió els informa bé i altres no. Que el món digital reprodueixi aquests esquemes és del tot comprensible. No em sembla una errada del món digital. Tot sovint al digital li demanem coses que al físic mai ens atreviriem a demanar.

I satanitzem el digital quan només és un mirall

És una perllongació del que sempre hem tingut. El que dic és que accepto el problema, no només en l’àmbit digital. L’accepto a la vida. El problema ja el teniem.

Elon Musk deia fa poc que els alemanys no han de pensar en el passat.

Algunes vegades, es repeteix l’història. I sobrevalorem les situacions on es prenen certes decisions. Hi ha espais de poder que poden prendre decisions que afecten tot el món. Per exemple, es decideix tancar una fàbrica de cotxes de Rumania o pujar els arancels d’un país un 25%.

O es desinverteix un fons de pensió de manera radical.

Tenim tendència a pensar que aquestes decisions, que provoquen impactes severs en els moviments econòmics o en la població i poden canviar coses molt importants, són fruit d’una anàlisi, són quelcom molt professional, científic, tècnic, molt parametritzat.

I no és així?

Crec que moltes vegades, es prenen d’una manera… què vols que et digui. Sospito que sovint la realitat és molt més simple, emocional, visceral del que ens imaginem.

Però potser hi ha hagut anàlisi en algun moment

Sí. Ara, hi ha un banc que ha tornat al seu lloc a Barcelona. I això, com ha anat?. Doncs ves a saber. Potser ha estat després d’un profund estudi de pros i contres de tres mesos de documentació escrita o després d’un trencaclosques d’algú un divendres. Si sapiguéssim com es prenen una bona quantitat de decisions, ens podriem emportar una sorpresa.

La IA xinesa DeepSeek, és una oportunitat per a Europa?

Manca confirmar si és cert, perquè a vegades els papers de Xina tenen un punt de realitat parcial. Segons el que han publicat, s’han gastat 6 milions d’euros, però abans en podrien haver gastat 400. Tinc tendència a pensar que realment han aconseguit una solució escalable, bé de preu i oberta.

Potser és una via per a construir una IA amb els biaixos europeus

Ara tenim feblesa política, feblesa militar i feblesa econòmica, però potser podem captar talent nordamericà desencantat amb Trup, i afegiria talent xinès perquè aquí tenim uns valors i una qualitat de vida i una cultura mediterrània atractiva.

O això, o la manca de relevància

Podria ser el primer cop en dos mil anys que Europa no dissenya el sistema operatiu del món. Li hem dit al món com s’ha d’organitzar, què està bé i què està malament, els valors de la democràcia. A Àfrica, a Amèrica del Sud, hem escrit les regles de joc i liderat les institucions que ordenen el món com l’ONU.

Siempre estàvem a la cuina on s’organitzava el món

I sembla que ara el món s’organitza sense convidar-nos a la cuina i que Xina i Estats Units estan fent propostes tecnològiques passant de la nostra opinió i nosaltres estem reaccionant ofesos, com si tinguessin un problema de principis.

Si el disseny del món passa per la tecnologia, sembla que no serà fàcil recuperar un lloc a la taula.

Segons Estats Units, la tutela és del mercat i segon Xina, de l’estat

La proposta americana es sustenta en empreses que operen mil milions de clients. La proposta xinesa, en un estat que opera mil milions d’habitants. La proposta europea es sustenta en mil milions d’articles científics i debats sobre el tema. Però no tenim cap proposta que traccioni mil milions de ciutadans. El nostre model és teòric.

I inviable?

L’esperança és que aquesta situació europea difícil, de risc i en inferioritat, impulsarà una refundació, una creació. Crec que, fins avui, Europa sempre havia pensat que Estats Units era un aliat, però donat que ara és menys col·laboratiu, pot obligar-nos a ser més contundents amb propostes pròpies.

S’estan prenent decisions…

Ja discutirem si seran suficients, si arriben tard o no, però algunes són importants i beneficien Espanya, com les que afecten al Barcelona Supercomputing Center. Podria ser que Europa vegi que no pot continuar confiant el seu desenvolupament tecnològic a tercers.