El problema digital són els monopolis
El guanyador del Nobel d’Economia del 2024, Daron Acemoglu, és un armeni nascut a Istambul (Turquia) especialitzat en economia política i economia del creixement que actualment resideix als Estats Units, on és professor de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). És força actiu a les xarxes i fa poques setmanes va publicar un fil a Twitter (sí, uns quants encara en diem així) amb interessants reflexions sobre el poder de les grans tecnològiques.
A principis del segle XX, la societat i els legisladors nord-americans varen intervenir per corregir el que consideraven un poder excessiu de dues companyies, Standard Oil i US Steel, que a preu d’avui valdrien uns 32.000 milions de dòlars cadascuna. Alphabet (Google), Amazon, Microsoft i Apple ja valen cent vegades més cadascuna. Segons Acemoglu, el seu èxit ha estat possible perquè han fracassat els mecanismes antimonopoli tant d’Europa com dels Estats Units, i aquesta mena de fracassos sempre acaben suposant preus més alts per als consumidors, però també problemes per a la democràcia perquè els grans monopolis acaben exercint un poder polític i social sobredimensionat. Per exemple, Google està escanyant la majoria d’editors i mitjans de comunicació, ja que domina la seva visibilitat a internet i els seus ingressos publicitaris. El 2023 Google va aconseguir 237.000 milions de dòlars en publicitat mentre que tots els editors i diaris independents han vist disminuir els ingressos. Molts estan tancant, i el resultat són deserts informatius, àrees on les comunitats no tenen accés a fonts creïbles de notícies locals.
Hi ha qui defensa que aquestes empreses són motor d’innovació, però Acemoglu argumenta que precisament els monopolis acostumen a ser dolents per a la innovació. Són tan grans que el talent que capten es torna ràpidament menys innovador que quan estava en empreses més petites. Pitjor encara, aquests gegants tecnològics s’han construït en bona part comprant rivals de manera agressiva, capturant la innovació d’altres i fent desaparèixer projectes que podrien haver acabat esdevenint competidors.
La Comissió Europea va iniciar el juny del 2023 una investigació contra Google per pràctiques abusives en la publicitat en línia, i aquest agost passat el jutge nord-americà Amit P. Mehta també va dictaminar que Google havia monopolitzat il·legalment el mercat dels motors de cerca. És a dir, dos casos judicials importants a banda i banda de l’Atlàntic acusant Google de pràctiques monopolístiques. Podria ser el camí. És cert que l’Administració Trump té excel·lents relacions amb les grans tecnològiques, però també és cert que l’estiu passat l’actual vicepresident Vance va felicitar públicament la presidenta de la Comissió Federal de Comerç (FTC) per estar liderant la lluita contra els monopolis als Estats Units. Cal aprofitar l’escletxa, i Acemoglu proposa un impost del 50% per a tots els ingressos publicitaris superiors als 500 milions de dòlars anuals. Defensa que Europa el pot imposar unilateralment i canviar de cop el món digital. Passem a l’atac.
( article d’opinió publicat a La Vanguardia el 10 de març de 2025 )
