El jovent és imbècil?

Ja fa molt temps que cada dia topo amb algú que m’explica, amb un rictus sever de màxima preocupació, que un dels principals problemes del món actual és que el jovent és imbècil. Acostuma a ser gent d’uns cinquanta anys, que són especialment insuportables amb aquest tema. Que no es comprometen, que no tenen cultura de l’esforç, que són incapaços de posar focus i concentrar-se, que no els ha faltat mai res i són uns panxacontents, que l’adolescència dura fins als 30, que el nivell a la universitat és lamentable.

I tenen raó, d’aquests n’hi ha. És cert que hi ha joves que van pel camí del pedregar i que no hi ha qui els aguanti. N’hi ha molts. N’hi ha hagut en totes les generacions de la història. Si vols mirar d’aquesta manera, sempre en trobaràs. Ara hi ha jovent amb el cervell lobotomitzat per TikTok, com a la meva època n’hi havia per l’heroïna. Xarxes socials, joc, drogues... cada generació descobreix noves maneres d’arruïnar-se la vida. És una campana de Gauss i a l’esquerra de la gràfica hi ha un percentatge important de joves que, certament, són imbècils.

Però qui vulgui també pot mirar a la dreta de la gràfica, i com sempre, hi ha un percentil de jovent rotundament brillant. Clarament millors que nosaltres, gairebé en tot. En la seva manera de relacionar-se amb el planeta, de cuidar els amics, de posar límits a la feina, d’entendre la tecnologia, de copsar la diversitat del món, de percebre que anem cap a un model diferent i que l’anterior és insuportable. Hi ha tota una cohort que ara està en els 30 que és brillant, i no els estem donant gaires oportunitats. Han estudiat, han viatjat, parlen idiomes i tenen altes capacitats, però la majoria està mal pagada i vivint en pisos compartits, i encara els critiquem perquè en lloc d’estalviar, viatgen.

Tenim massa casos de persones que varen accedir a posicions de responsabilitat abans dels 40 que ara, prop dels 70, mantenen la posició i no creuen que algú de trenta-pocs pugui estar al seu lloc. Però, clarament, la clau del nostre futur depèn de quant trigarà aquest jovent a participar del disseny de tot plegat, per la senzilla raó que ells entenen millor el futur. És cert, hi ha un gruix de jovent que és imbècil, però també hi ha gent adulta que no toca ni quarts ni hores i no estem cada dia repetint que tots els boomers són imbècils. Cal posar més focus en els bons, que n’hi ha molts. I obrim-los les mateixes portes que ens varen obrir a nosaltres a la seva edat.

El futur depèn de la nostra capacitat de fer les coses d’una altra manera. Bé sigui per la pressió del canvi climàtic, la contínua disrupció tecnològica, la inestabilitat geopolítica o la increïble multidisciplinarietat i multiculturalitat que cal per fer coses realment interessants. Puc assegurar que els projectes més interessants que conec tenen en comú que hi ha gent per sota dels quaranta en posicions de responsabilitat. Sense la força d’aquest jovent és gairebé impossible. Per sort hi són. Són molts, i són molt bons.

( article d’opinió publicat a La Vanguardia l’1 de juny de 2026 )